El meu amic i professor d'informàtica Salva, va morir diumenge. Va
ser una mort sobtada, imprevista. Estic dolguda, em sent traïda per la vida,
trista, desemparada...
Sé que li agradaria molt que li dedicara unes paraules al bloc que
ell em va ajudar a muntar i fer funcionar.
Estimat Salva:
Gràcies per tot el m’has
donat. Per omplir-me la vida d’alegria. Per ajudar-me a obrir la ment i perdre
pors. Per fer-me veure que existien molts camins que calia recórrer malgrat les
dificultats i per sobre, per confiar en mi.
De tu em quede amb el teu
riure sonor i simpàtic i amb la bondat del teu cor. També amb la paciència del gran mestre que has estat i amb la teua ment
neta i lliure.
Em queda el consol d’haver-te
dit totes estes paraules en vida i que marxares sabent que per mi has estat una
gran trobada.
Sempre t’estimaré i
recordaré.
Quina( com a tu t’agradava dir-me).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada