“Ser o no ser…” deia Willian Sakespeare.
Aquesta famosa frase
que ens acompanya des de que tinc record, m’ha vingut al cap aquest matí. Just
quan feia una reflexió sobre la individualitat, la nostra manera de ser i com
no, sobre el maleit bullying.
Desafortunat, horrible,
dolorós i terrible assetjament escolar que sembla no tindre fi i del que vaig
tindre notícia ahir una altra vegada. La
mare de l’adolescent, que ja no és alumne meu, em va contar coses que em
trencaren el cor. Em va demanar si li podia portar un exemplar del meu llibre “SOS!
BULLYING” per al fill. El primer que he fet aquest matí ha estat posar-me’l
dins de la bossa del cole. Aleshores he pensat que seria interessant fer-li una
dedicatòria perquè Paco és un gran admirador dels meus llibres.
Després de fer la
dedicatòria, he pensat compartir-la amb tots els seguidors del bloc. Tal vegada
ajude a algú més.
“Ser o no ser...eixa
és la qüestió” deia sakespeare.
Jo et dic Paco, que sempre “ser tal i com eres”. Per sobre de les dificultats, del desamor, de
la solitud, de la desesperança i , malgrat el sofriment. Ser tu i aprendre a
estimar-te i reconèixer tots els valors que tens, que en són molts. Veuràs com
mitjançant la confiança en la teua
persona poc a poc el dolor s’esfuma.
Amb afecte, Quina
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada